Estades individuals

ARNAU VILARÓ

Del 17 de maig de 2021 al 31 de maig de 2021

ARNAU VILARÓ
Guionista, professor universitari i investigador en estudis fílmics
Bellvís (Lleida)

Biografia

L'Arnau Vilaró és guionista, professor universitari i assagista. Va formar part de l'equip de direcció d’Estiu 1993 (2017) i, junt amb Carla Simón, ha escrit Alcarràs (en procés de rodatge), pel·lícula inspirada en part de la infantesa que Vilaró va viure en un poble de Lleida. Doctor en Estudis Fílmics per la UPF de Barcelona (2015), és autor de l’assaig La caricia del cine (2017), ha dedicat la seva recerca a l’estudi del cinema francès i a la revisió de l’obra de Gilles Deleuze i ha obtingut beques de recerca predoctoral i postdoctoral a París III –Sorbonne Nouvelle i a l’Instituto de Investigaciones Estéticas (IIE) de la UNAM de Mèxic, respectivament. Ha treballat com a crític de cinema i ha estat comissari de programes pel Museu Jeu de Paume de París, l’Ajuntament de Barcelona o l’Obra Social “La Caixa”. Actualment, és professor de cinema a les universitats UAB, ESCAC, UOC i UPF-Tecnocampus.

Projecte

El guió Els homes i els dies parteix de l’autoficció pòstuma que David Vilaseca va escriure entre 1987 i 2010, abans de perdre la vida als 45 anys. El guió se centra en un episodi concret de la vida del David: quan poc abans de complir els 30, després de llegir una tesi doctoral pionera en els “queer studies” a la Universitat de Londres i de posar punt i final a una relació de quatre anys d’infidelitats, decideix tornar a Barcelona, en plena celebració dels Jocs Olímpics. A Faberllull, em plantejo encarar una primera versió del guió, enfortint la relació entre els tres elements que defineixen la psicologia del personatge —la família, l’escriptura i la sexualitat— a través dels quals el David interroga la seva identitat i inicia un treball de psicoanàlisi que l’obsessionarà tota la seva vida.

El goig de compartir processos 

 

Per la meva manera de concebre el guió, trobo fonamental que el procés d’escriptura vingui acompanyat de feedback constant de guionistes, escriptors, especialistes en el tema de la pel·lícula o persones que, d’una manera o altra, connectin amb el material, amb el personatge, amb els espais, amb el context, etc. D’una banda, Faberllull m’ha ofert aquesta possibilitat compartint estones de treball i diàlegs a l’esbarjo amb una desena de residents que es troben en una fase de desenvolupament de guió similar a la meva. Persones amb les quals, en gran mesura, compartim un moment vital i amb uns interessos, malgrat diferències que puguem tenir, sempre enriquidores i benvingudes, d’enfocament, de referents narratius, estètics, etc. De Faberllull, m’enduc, fonamentalment, aquesta experiència compartida que, tenint en compte el vincle que hem construït al llarg de dues setmanes, sé que seguirà existint fora de la residència. Seguirem llegint-nos i discutint sobre els nostres projectes, i poder compartir processos, propis i dels altres, és l’aprenentatge més valuós, segurament perquè humanitza el que de vegades sembla que fem només per ambició, per vocació o per desig. 

D’altra banda, l’acompanyament que he tingut amb la Neus Rodríguez ha estat de gran profit. Va ser una sorpresa que la consultora de guió que se m’havia assignat fos coneixedora de la història que estic adaptant, a més de comptar amb una formació acadèmica transversal com la del personatge i conèixer a fons la psicoanàlisi, una de les teràpies fonamentals del protagonista i sobre la qual tenia força qüestions a fer-me. Amb la Neus, hem qüestionat la base del projecte, personatges, estructura, etc., m’ha ajudat a tenir una versió prou sòlida de tractament per encarar una primera versió de guió i m’ha fet veure quin és el valor del projecte i la necessitat de dur-lo a terme: d’on surt el desig per escriure la història que vull escriure, en definitiva. Ras i curt, “l’exercici ha estat profitós”, que deia un reconegut crític de cinema. I ho ha estat en tots els sentits: d’aprenentatge de treball i experiencial. Residències com la de Faberllull, l’única a casa nostra sobre escriptura de guió, són avui necessàries per posar en valor l’escriptura com una feina i el cinema català com una indústria amb idees de gent jove renovades, necessàries per mirar el món, per qüestionar-lo, per imaginar-lo.