Un bombardeig de somnis infecciosos

dilluns, 4 / d’octubre / 2021 , Olot

Un bombardeig de somnis infecciosos

Un bombardeig de somnis infecciosos

Resum de la ponència

Un bombardeig de somnis infecciosos

Hi ha qui pensa (aixafaguitarres!) que compartir un somni és avorridíssim i anodí: jo crec que és un acte de socialització fascinant i igualitari, que ens fa entreveure la poesia automàtica i combinatòria dels nostres cervellets en mode standby. I si la poesia és la forma literària ideal per a l’expressió onírica, l’animació n’és l’equivalent plàstic. El somni és moviment i metamorfosi.

Aquesta fou la meva tesi inicial d’Oneiropoiesi, el taller de guió d’animació onírica impartit a l’Escola Bloom de Barcelona —al meu parer, la millor escola de literatura i escriptura del país. També fou (boig!) el tret de sortida d’un bombardeig de referents animats (Émile Cohl, Satoshi Kon, Osamu Tezuka, Masaaki Yuasa, Tux and Fanny, Jack Stauber, Jan Švankmajer) i literaris (Maurice Blanchot, Franz Kafka, Can Xue, Henri Michaux, Pablo Katchadjian). Una constel·lació d’autors capaços d’infectar la realitat de somni, i que la papallona ens somiï a tots. En ple maelstrom tallerístic, els participants van compartir les seves experiències oníriques i immediatament van sorgir-ne recurrències, connexions, trops inesperats. Es va teixir una xarxa de pesca i intercanvi de somnis adaptats, que anirem comentant durant les properes setmanes.

Se’ns va demanar que es documentés el taller amb fotografies nítides i il·lustratives, però la nostra immersió en l’inconscient col·lectiu ens va fer caure en l’oblit. Disculpes! Potser la pròpia naturalesa del taller era boirosa, quasi irrepresentable. L’únic que puc oferir és una instantània in fraganti digna de Paparazzo, un parell de captures de pantalla del taller en plena disseminació digital, i un retrat expressionista de la sessió que jo diria que recull millor que mai l’esperit d’un taller d’adaptació animada de somnis.